Les motos de trial tenen moltes particularitats que les allunyen de la resta de motocicletes off-road. La principal diferència és el pes del conjunt: per millorar-ne la seva maniobra i optimitzar-la a les necessitats de la competició es busca minimitzar al màxim el pes de la màquina. Per aconseguir-ho s’utilitzen només els elements indispensables i aquests es fabriquen amb els materials més lleugers. En total, una moto de competició de trial pesa uns 65 kg aproximadament amb la utilització de materials com el tità o el magnesi, i components elaborats amb fibra de carboni, que combina robustesa amb lleugeresa. Les suspensions d’una moto de trial tenen un recorregut molt curt per maximitzar les prestacions de potència del motor i traslladar millor tota l’empenta a les rodes i al terra.

El propulsor també està preparat per aconseguir una resposta excel•lent en baixos d’entrada, i la resposta del motor és molt progressiva per tal de dosificar al màxim la seva potència. Els propulsors, tan els de dos temps com els de quatre, cubiquen al voltant dels 300 c.c. i el dipòsit de combustible redueix al màxim la seva capacitat, perquè les màquines d’aquesta especialitat tenen una autonomia molt limitada.

En els pneumàtics també trobem diferències notables. Els materials de gomes són molt tous per aconseguir el màxim aferrament a les superfícies relliscoses. No acostumen a portar càmera per evitar les punxades i les pressions d’aire són molt baixes per augmentar al màxim la superfície de contacte amb el terra i incrementar així la tracció i l’ aferrament de les rodes. En el trial indoor, les suspensions són més ràpides per poder adaptar-se a les dificultats dels obstacles artificials.